SÍ, la majoria de les vegades és possible tenir fills, però amb algunes condicions:

En general, les pacients amb lupus no tenen cap dificultat per embarassar-se. Algunes pacients que han rebut dosis elevades de ciclofosfamida –un fàrmac molt important en el tractament del lupus greu (dany renal o neurològic)– poden, però, tenir menopausa prematura.

Durant l'embaràs, en cas de síndrome antifosfolipídica, es poden formar coàguls en els vasos de la placenta, evitant intercanvis entre mare i fill i causant avortaments precoços. Aquesta patologia s'ha de detectar i gestionar abans de l'embaràs.

Gràcies als avenços mèdics, la gestió dels embarassos de pacients amb lupus ha progressat considerablement i, en la majoria dels casos, els embarassos van bé sempre que:

L'embaràs estigui "programat", és a dir, la planificació de la concepció quan el lupus ha estat inactiu durant almenys 6 a 12 mesos.

La dona embarassadaés vigilada amb més freqüència, per comprovar que el seu lupus no es torna actiu.

La formació de coàguls s'evita prenent aspirina i/o medicaments anticoagulants.

En alguns casos, especialment en el cas d'insuficiència renal, els riscos generats per l'embaràs seran tals que el metge podrà aconsellar a una pacient que no es quedi embarassada. La llista de fàrmacs amb lupus que es poden utilitzar durant l'embaràs està disponible a l'Apèndix 6.