A part dels mètodes anticonceptius de barrera (condons, diafragmes, etc.), hi ha molts mètodes anticonceptius diferents.

Les dones amb lupus sistèmic poden utilitzar molts mètodes anticonceptius, com els dispositius intrauterins, també anomenats DIU, inclosos els que porten levonorgestrel (que és progesterona). Això és possible fins i tot si encara no han tingut un fill, o si reben diferents tipus de tractament, inclosos els anticoagulants, la cortisona o immunosupressors. També és possible utilitzar implants (progestina implantable), que són un petit dispositiu que s'insereix sota la pell, i que evita la necessitat de prendre una pastilla cada dia, alhora que són molt efectius. Per a les pastilles, es prefereix la píndola només de progestogen (POP o “minipíndola”) (desogestrel). L'acetat de clormadinona, l'acetat de nomegestrol i l'acetat de ciproterona ja no es recomanen, a causa del risc de meningioma. L'ús de píndoles estrogèniques més convencionals es pot considerar en pacients que mai han tingut una trombosi (flebitis o embòlies pulmonars), que no tenen anticossos antifosfolipídics i que tenen lupus tranquil, sense manifestació clínica.

Aquestes diferents possibilitats s'han de discutir sempre amb un ginecòleg, perquè, a part del lupus, existeixen moltes restriccions sobre l'ús de píndoles estrogèniques (presència de factors genètics que afavoreixen la flebitis o l'embòlia pulmonar, per exemple).

Finalment, és molt possible prescriure anticonceptius d'emergència com la píndola del dia després, que només conté progestina. L’anticoncepció, sigui la que sigui, és essencial quan està en curs un tractament potencialment perillós en cas d'embaràs (metotrexat, talidomida, ciclofosfamida, àcid micofenòlic). De la mateixa manera, quan el lupus està actiu, i l'embaràs no és immediatament desitjable, es requereix un anticonceptiu fiable i eficaç.