El fenomen de Raynaud, o síndrome, és un trastorn transitori de la circulació de la sang en les extremitats, que afecta els dits de la mà, de vegades els dits dels peus, i més rarament, el nas o les orelles. Pot empitjorar amb l’ús de determinats fàrmacs amb activitat vasoconstrictora, és a dir, que fan que es s’estrenyin les artèries de les extremitats.

Els símptomes apareixen en episodis, en els quals les zones cutànies afectades es tornen exageradament blanques (fase sincopal) (vegeu la foto adjacent) i s’entumeixen abans de passar per una fase violàcia (fase asfíctica), i després es tornen vermells (fase hiperèmica, la qual cosa indica el retorn de la circulació en els vasos que es relaxen).Sovint, això s’associa amb formiguejos dolorosos, palpitacions i entumiment, amb o sense pèrdua de sensibilitat.

Comú en la població general (una de cada 10 persones), es presenta amb més freqüència durant el lupus (al voltant de 20 a 30 de cada 100 pacients), on esdevé benigne i sense conseqüències.

Què ho desencadena?

Molt sovint, aquest fenomen és provocat per una exposició al fred que condueix a la vasoconstricció (estrenyiment de petits vasos per una contracció exagerada de la seva paret). Es coneixen altres factors desencadenants: emocions intenses, estrès, vibracions (maneig repetitiu i regular d'eines mecàniques que produeixen vibració com el martell pneumàtic). El tabac agreuja aquest fenomen..