SÍ.

Què és una disminució del recompte de plaquetes (anomenada trombocitopènia)?

Les plaquetes són trossos petits de cèl·lules en forma de disc que circulen per la sang i en faciliten la coagulació, quan s’acoblen com els maons d'una paret per aturar les hemorràgies. El lupus pot provocar una davallada de les plaquetes, anomenada trombocitopènia. Aquesta trombocitopènia autoimmune s'associa sovint amb el lupus, i més rarament, amb altres malalties autoimmunes. També pot existir de manera aïllada, sota el nom de "púrpura trombocitopènica immunològica". Aquesta trombocitopènia, de vegades molt important (menys de 10.000 plaquetes/mm3), pot causar hemorràgies generalment benignes. Aquestes hemorràgies donen lloc a petites taques morades a la pell, que es tradueixen en hemorràgies subcutànies (anomenades púrpura), però també en altres manifestacions com ara el sagnat de les genives o del nas, o més rarament en altres òrgans (hemorràgia digestiva o cerebral).

Aquestes complicacions greus són molt rares en el lupus.

Què causa la trombocitopènia en el lupus?

La trombocitopènia en el lupus s'explica generalment pels autoanticossos dirigits contra les plaquetes i que tenen la capacitat de destruir-les.

Què s'ha de fer en cas de trombocitopènia?

Només la trombocitopènia important, amb amenaça hemorràgica, requereix un tractament d'urgència, sovint incloent-hi la cortisona, però també de vegades altres fàrmacs com immunoglobulines intravenoses.

Normalment, no és necessari fer una transfusió de plaquetes, excepte quan hi ha una síndrome hemorràgica important, que amenaça la vida del pacient. En cas de trombocitopènia crònica marcada, amb episodis hemorràgics, de vegades és necessari utilitzar una bioteràpia o un immunosupressor, a més de cortisona i hidroxicloroquina. En el passat, quan això no funcionava, es plantejava el fet d’extirpar la melsa (esplenectomia), però, avui dia, solen ser suficients altres solucions mèdiques. Aquesta extirpació es realitza mitjançant una operació quirúrgica ben definida. És possible fer vida normal sense melsa, perquè aquest òrgan, que pot participar en la destrucció de les plaquetes, no és essencial en els adults. Aquesta eliminació de la melsa requereix una vacunació específica per garantir la protecció contra certes infeccions, incloent-hi les infeccions pulmonars (pneumocòcciques), que són més comunes en persones sense melsa. Per això, vostè serà vacunat (vacuna pneumocòccica, meningocòccica i contra l’Haemophilus i la grip) i, en cas d'infecció microbiana, haurà de ser tractat immediatament.