SÍ. El lupus pot disminuir els glòbuls blancs.

Què és una disminució dels glòbuls blancs (anomenada leucopènia)?

Podem distingir dos tipus de glòbuls blancs en el recompte de sang, anomenat hemograma:

Les cèl·lules polimorfonuclears, que destrueixen directament microbis i formen part de la nostra immunitat innata,

i els limfòcits, que participen activament en la resposta immunitària i es troben alterats durant el lupus. Aquests glòbuls blancs també poden esdevenir l'objectiu de la reacció autoimmune. Per tant, això donarà lloc a una disminució, anomenada leucopènia.

Què causa la leucopènia en el lupus?

En el lupus, la leucopènia més comuna és una disminució dels limfòcits, anomenada limfopènia. Aquesta limfopènia, molt freqüent, és un criteri per classificar el lupus, però no és específica perquè moltes altres malalties i tractaments, com immunosupressors i corticoesteroides, també poden causar aquesta anormalitat.

Una disminució de les cèl·lules polinuclears, anomenada neutropènia, també es pot observar durant el lupus, però hem d'assegurar-nos que no hi ha una altra causa més senzilla, com ara un dèficit de vitamines.

La neutropènia també està relacionada amb fenòmens autoimmunes dirigits contra els glòbuls blancs polinuclears.

Una neutropènia significativa pot facilitar l’aparició d'infeccions microbianes.

Què s'ha de fer en cas de leucopènia?

A la pràctica, la majoria de leucopènies en el lupus (que són majoritàriament limfopènies) no requereixen cap tractament. No obstant això, si el lupus causa una caiguda significativa en tots els glòbuls blancs, inclosos els neutròfils polinuclears, i possiblement altres glòbuls sanguinis (glòbuls vermells i plaquetes), pot ser necessari tractar-lo amb un immunosupressor.

Aquest fàrmac té com a objectiu reduir la resposta autoimmune per permetre que la medul·la torni a produir cèl·lules sanguínies.