El paràsit que causa el paludisme és cada vegada més resistent als antimalàrics. Convé conèixer la classificació del país en qüestió respecte a la resistència als antimalàrics i, en particular, a la cloroquina.

Aquesta classificació és internacional, establerta per l'OMS, i divideix els països en 3 zones de risc, de l’1 al 3.

Zona 1: sense resistència a la cloroquina.

Zona 2: resistència intermèdia.

Zona 3: països d'alta resistència.

En cas de desplaçament a la zona 1, el tractament recomanat és la cloroquina. Si aquest tractament ja està prescrit, es pot continuar a la mateixa dosificació que en el lupus i és, a priori, suficient. Si el tractament prescrit en el lupus és la hidroxicloroquina (el cas més comú), i s'ha de prendre cloroquina, s'ha de suspendre el tractament de la hidroxicloroquina durant aquest temps i reprendre-la quan s'aturi la cloroquina (de fet, la hidroxicloroquina no és tan efectiva contra la malària com ho és la cloroquina, però és més efectiva per al lupus). En cas de viatjar a la zona 2 i a la zona 3 (zones que pertanyen a la majoria de països d'Àfrica i Àsia), el seu tractament no serà suficient per protegir-lo contra el paludisme, i s'haurà d'afegir un tractament específic. Els productes disponibles són:

- Proguanil + cloroquina

- Atovaquone + proguanil

- Mefloquina

- Doxiciclina

Tots ells són medicaments de prescripció mèdica. L'opinió d'un metge és obligatòria per valorar si es prescriuen aquests fàrmacs sense risc, en funció de les possibles contraindicacions personals i de si es prenen altres fàrmacs associats.

La mefloquina s'ha d'evitar a causa de la interacció amb la hidroxicloroquina i els possibles efectes adversos neuropsiquiàtrics.

En cas del tractament combinat proguanil + cloroquina, és possible aturar temporalment qualsevol hidroxicloroquina o cloroquina presa per al lupus.

Es pot prendre doxiciclina, però presenta un risc de fototoxicitat (toxicitat del sol a la pell quan es pren aquest fàrmac), per la qual cosa es necessita reforçar la protecció contra els rajos UV. Una consulta especialitzada permet, en funció dels llocs visitats i de l'estil de vida adoptat, avaluar l'exposició real al paràsit i l'elecció de la profilaxi (estada urbana o rural, en època seca o plujosa, laboral o turística...).

En qualsevol cas, tingui en compte que la primera mesura preventiva relativa al paludisme continua sent la protecció contra les picades de mosquits: mitjançant l'aplicació de repel·lents, mitjançant l'ús de mànigues llargues i pantalons al vespre, i mitjançant l'ús d'una xarxa de mosquits. Això, a més, tindrà l'avantatge de protegir-lo també d'altres infeccions que es poden transmetre per mosquits (com el dengue, el chikungunya o el Zika, per exemple).