En el lupus, en cas de trombosi (coàgul en un vas venós o arterial), especialment en un context d’una síndrome antifosfolipídica, es pot prescriure un tractament anticoagulant.

Com se sol gestionar aquest tractament?

Inicialment, s'utilitza una teràpia anticoagulant basada en heparina (sovint de baix pes molecular (HBPM) que actua molt ràpidament. L’HBPM s’administra en forma d’injecció única o dos cops al dia, cada 12 hores. Molt sovint, aquesta HBPM s’acompanyarà d’un fàrmac anticoagulant que es pot prendre oralment i que pertany a la família dels antagonistes de la vitamina K (AVK) com la warfarina i, més rarament, l’acenocumarol.

Aquests medicaments funcionen bloquejant la síntesi de certes proteïnes de la coagulació. L'efecte anticoagulant de la AVK s’endarrereix. A causa d'aquest temps de latència, l'heparina s'ha de mantenir en una dosi inalterada durant el temps que sigui necessari, és a dir, fins que l’INR (International Normalized Ratio) es trobi dins la zona terapèutica desitjada durant 2 dies consecutius.

L’INR és la prova biològica que permet el seguiment i adaptació de l’AVK (a part de qualsevol tractament amb AVK, l’INR d'un subjecte normal és 1). A causa de la important variabilitat significativa, la dosi d’AVK és estrictament individual.

A vegades, l'equilibri del tractament només s'aconsegueix després de diverses setmanes.

Després d'un canvi en la dosi, els controls de l’INR es realitzen regularment fins a l'estabilització. Durant una síndrome antifosfolipídica, l'INR objectiu es troba entre 2 i 3 en trombosi venosa i de 3 a 3,5 en trombosi arterial. Actualment, hi ha disponibles altres anticoagulants orals directes, amb activitat antiXa, que no requereixen el control de l’INR, però el seu nivell d'eficàcia s'ha d'avaluar en el lupus, especialment en el cas de la síndrome antifosfolipídica. No es recomanen com a tractament de primera elecció.

Els tractaments antiagregants, liderats per l’aspirina a dosis baixes, impedeixen la formació de "coàguls plaquetaris". Aquests tractaments funcionen immediatament i, en el cas de l'aspirina, duren fins a 10 dies després de la interrupció. El tractament antiagregant no requereix un seguiment biològic. La dosi inicial sol ser la dosi d'equilibri (sovint menys de 100 mg en el cas de l’aspirina).

Quan ens tallem, les plaquetes s'agreguen (com rajoles) i tapen la bretxa vascular. Si prens aspirina, sagnaràs més temps en cas de tallar-te.