El terme bioteràpia se substitueix pel de biomedicina o, fins i tot, simplement per "tractaments biològics". Es tracta d'un fàrmac produït per cèl·lules vives (d'aquí la bio) que es programen per sintetitzar un anticòs (monoclonal) o una proteïna de fusió. Aquestes biomedicines immunomoduladores s'utilitzen àmpliament en malalties reumàtiques inflamatòries (artritis reumatoide...), malaltia inflamatòria intestinal (Crohn), psoriasi i esclerosi múltiple.
Una biomedicina és un immunosupressor que actua sobre una diana "biològica" molt precisa. Aquesta diana biològica s'escull específicament perquè intervingui en els mecanismes de les malalties autoimmunes. Per exemple, en el lupus, s’ha demostrat el paper principal dels limfòcits B, així com la via de l'interferó de tipus I.
El belimumab funciona reduint l'activitat dels limfòcits B autoreactius. Aquest tractament es pot utilitzar en nens a partir dels 5 anys d'edat. El belimumab es pot utilitzar en forma de perfusió mensual o en forma d’injecció subcutània setmanal. És la primera biomedicina aprovada per al lupus sistèmic. La seva eficàcia es reconeix en particular en les formes cutànies i articulats de la malaltia i en casos de dany renal proliferatiu, però no s'ha avaluat en cas d'afectació neurològica. Per tant, ara mateix, no es recomana per a aquest tipus de lupus.
En algunes formes difícils de lupus s’utilitzen altres molècules anti limfòcits B com el rituximab, però s'estan desenvolupant altres vies; concretament, el bloqueig de limfòcits T i B.
L'anifrolumab és un anticòs monoclonal que bloqueja l'activitat dels receptors d'interferó de tipus I, modulant la resposta d'interferó sovint augmentada en lupus sistèmic, que s'associa amb l'augment de l'activitat de la malaltia i la gravetat.
L'anifrolumab es pot utilitzar com a teràpia addicional per al tractament d'adults amb lupus eritematós sistèmic de moderat a sever (LES) que es trobi en fase activa, malgrat rebre una teràpia estàndard.
Avui dia, s'estudien més de cinquanta biomedicines diferents per al lupus, que certament, canviaran completament les estratègies terapèutiques en el futur.
En el lupus, la bioteràpia és una biomedicina que té una acció "específica", dirigida contra un "actor" biològic de la resposta immunitària. Aquest objectiu pot ser una cèl·lula (com el limfòcit B) o una citocina (com l'interferó). S'estan avaluant moltes bioteràpies en el lupus.