La cortisona es pot administrar oralment (per os) utilitzant tauletes; per injecció intramuscular o intravenosa (directa o perfusió); de forma local per infiltració a les articulacions; o finalment, aplicant-la directament a la pell (percutàniament) en relació amb l'articulació (gel, crema...) o a sobre d’algunes erupcions de lupus.

La forma habitual d'administració continua sent la via oral, amb comprimits. El fàrmac que recomanem és la prednisona/prednisolona, perquè, abans que altres preparats, aquesta és menys tòxica quan s’usa de forma prolongada.

La via intravenosa habitual és una infusió. La idea és administrar, en poques hores (2 a 6 hores), una gran quantitat de cortisona per tal de tenir un efecte immediat molt important del dolor i un efecte antiinflamatori (sense tenir els efectes nocius d'aquest tipus de tractament si s'administrés oralment en una dosi equivalent). Les perfusions es repeteixen normalment durant 3 dies seguits. Aquesta modalitat terapèutica s'anomena "assalt de cortisona" (o "pols"). L'efecte d'aquesta perfusió sol durar unes setmanes.

No obstant això, aquest tipus de tractament requereix precaucions especials (proves abans de la perfusió, descans estricte i un seguiment durant i després de la perfusió).

Això justifica l'hospitalització per a la seva administració. Més rarament, en el lupus, la cortisona es pot administrar com una injecció a l’articulació. Això és més possible en articulacions grans com el genoll, en cas de vessament articular recurrent, que és rar.