El diagnòstic de lupus depèn molt de les manifestacions que revelen la malaltia. L'objectiu dels exàmens necessaris és, d'una banda, descartar la possibilitat d'una malaltia que s'assembli al lupus i, d'altra banda, afirmar el diagnòstic si és possible. Les proves més útils per al diagnòstic del lupus són:

Exàmens biològics "rutinaris"

< La cerca d'una disminució de les cèl·lules sanguínies al torrent sanguini (citopènia): anèmia (hemolítica o inflamatòria, disminució dels glòbuls vermells), limfopènia, neutropènia (disminució dels glòbuls blancs, limfòcits o neutròfils), trombocitopènia autoimmune (disminució de les plaquetes).

< La cerca de danys renals analitzant la funció renal (mesurada per la creatinina en sang) i l'orina, que fa possible saber si hi ha una anormalitat del filtre renal. Si aquest filtre està danyat, l'orina contindrà proteïnes (inclosa l'albúmina), però també glòbuls vermells (hematúria) o glòbuls blancs (leucocitúria). Aquestes anomalies renals no són específiques del lupus, però són essencials en la cerca quan es parla d'aquesta malaltia. Es poden detectar mitjançant una simple anàlisi amb tira d'orina.

< L'anàlisi de la biologia hepàtica (transaminases, fosfatases alcalines) és especialment útil per descartar una altra malaltia (virus).

Exàmens immunològics

< Consisteix, en primer lloc, en la recerca d'un nivell elevat d'immunoglobulines (hipergammaglobulinèmia), que reflecteix l'activació del sistema immunitari.

< Els exàmens biològics més importants per confirmar el diagnòstic són immunològics amb la identificació global d'anticossos antinuclears i els seus components (anti-ADN natiu, anti-Ro/SS-A i anti-La/SS-B, anti-Sm, anti-RNP...) i, evidentment, la cerca d'una activació de les proteïnes del sistema del complement que demostri una disminució d'aquestes proteïnes a la sang (anomenada hipocomplementèmia).

Aquests exàmens immunològics han d'incloure sistemàticament la cerca d'anticossos antifosfolipídics. Aquests autoanticossos poden tornar "espessa" la sang, i conduir a un risc de coagulació (trombosi) a les venes (anomenada flebitis) o a les artèries.

També poden ser útils altres proves depenent dels signes que presenta el pacient:

< Una biòpsia de la pell pot ser necessària per confirmar, a través de l'anàlisi histològica, el diagnòstic de lupus davant d’una lesió cutània similar a un lupus. Però això només és útil quan el diagnòstic és dubtós.

< En cas de sospita de danys cardíacs o vasculars (vena o artèria), és necessari realitzar una ecografia-Doppler cardíaca.

< En cas de dany als ronyons, s'hauria de contemplar una biòpsia dels ronyons per a esbrinar la gravetat d’aquest dany.

< En cas de dany neurològic, és necessari explorar el cervell mitjançant exàmens com una ressonància magnètica i/o analitzar, per mitjà d’una punció lumbar, el líquid que circula al voltant del cervell (anomenat líquid cefalorraquidi).

< Una disminució significativa dels glòbuls sanguinis (citopènia) pot justificar un estudi de la medul·la òssia hematopoètica (que produeix sang) que es realitza sota anestèsia local (mielograma).

< Les radiografies o una altra tècnica d'imatge (RMN o escografia) són de vegades necessàries en cas de dolor articular i/o ossi, per descartar una altra malaltia.

La llista d'exàmens necessaris en el lupus no pot ser exhaustiva, ja que depèn de l'expressió de la malaltia en cada pacient en un moment donat de la vida. Tots aquests exàmens poden ser necessaris per fer el diagnòstic de lupus; però també, i sobretot, per definir el tipus i l'abast del dany a cada òrgan i per controlar l'evolució de la malaltia per tractar-ne els brots al més aviat possible. Aquesta avaluació és essencial per triar el tractament adequat.