Cal tenir en compte molts aspectes diferents:

Alguns fàrmacs són inductors potencials del lupus. En persones genèticament predisposades, la ingesta prolongada d’aquests medicaments pot provocar un lupus induït, que sovint es cura després d'interrompre el fàrmac. Per tant, sembla lògic prohibir aquests medicaments en pacients amb lupus "espontani" (de causa desconeguda), per por que la malaltia empitjori, fins i tot quan aquest risc és molt baix. Així que pot prendre el seu tractament per la hipertensió o l’excés de colesterol sense por. No obstant això, els metges evitaran la prescripció de carbamazepina o minociclina, tret que no existeixi un tractament alternatiu.

Les pastilles anticonceptives que contenen estrogen, fins i tot a dosis baixes, no són inductors de lupus, però poden empitjorar-lo. Per tant, estan contraindicades, especialment si hi ha anticossos antifosfolipídics a la sang, ja que això augmenta el risc de patir una trombosi.

De vegades, un fàrmac antiinflamatori no esteroidal (AINE) anomenat ibuprofèn pot provocar mal de cap sever, i fins i tot de vegades, meningitis "química" (sense microbis), especialment en pacients amb lupus. Aquest medicament, que es pot dispensar sense recepta, està contraindicat en el seu cas.

Alguns medicaments com el fenobarbital (antiepilèptic) o la rifampicina (antituberculós) acceleren l’eliminació de la cortisona a l'interior del cos.

Per tant, si s'han d'utilitzar, el vostre metge augmentarà preventivament la vostra dosi de cortisona per evitar un brot de lupus.

Finalment, si està prenent un tractament anticoagulant oral, molts medicaments poden desequilibrar el seu INR (Índex Internacional Normalitzat). Parli-ho amb el seu metge.