Prevenció de la pressió arterial alta:

Per evitar la hipertensió arterial, de vegades se suggereix una dieta "lliure de sal" en el cas de la teràpia amb corticoesteroides. De fet, la dieta baixa en sal només és per a pacients que reben dosis altes de cortisona (>15 mg/d). El simple fet d’evitar aliments salats (cacauets, patates fregides...) sol ser suficient. En els altres casos (més freqüents), no és necessària cap restricció de sal.

Prevenció i tractament de la pèrdua de sal (potassi)

Com que la cortisona causa pèrdua de potassi, la ingesta de potassi oral és necessària quan es prescriu cortisona a dosis mitjanes o altes (generalment per sobre de 15 mg/d), però això també depèn dels tractaments associats. La pèrdua de potassi és molt rara en nens.

Prevenir el risc de diabetis, augment de pes i colesterol anormal

Per evitar l'augment de pes, i possibles trastorns metabòlics (com el colesterol alt i la diabetis), se sol suggerir una dieta baixa en greix i sucres. Eviti o limiti la quantitat de sucre (els sucres ràpids i lents que es troben en els aliments de midó: pasta, pa, arròs, pomes, patates, sèmola, etc.), no mengi entre els àpats i no augmenti la ingesta d'aliments. L'exercici regular també li farà cremar calories i l’ajudarà a prevenir l'augment de pes.

Prevenir el risc de fragilitat òssia (osteoporosi)

Per prevenir l'osteoporosi, s'aconsella una dieta rica en calci. La ingesta diària recomanada de calci es cobreix en la majoria de casos amb una dieta equilibrada, però si no, és necessària una prescripció complementària de calci. És preferible la prescripció de vitamina D associada. També és necessària la pràctica regular d'exercicis adequats, per a estimular les cèl·lules òssies i per a tonificar els músculs. Finalment, per combatre l'osteoporosi, especialment després de la menopausa, alguns medicaments antiosteoporòtics, anomenats bifosfonats, poden ser útils i es poden receptar tan aviat com s'inicia el tractament amb cortisona en adults.

Aquestes prescripcions no interfereixen en l’administració dels medicaments efectius per al lupus.

Prevenció d'infeccions:Per a evitar infeccions greus, hauria de consultar ràpidament el seu metge en cas de febre o símptomes que indiquin una infecció (tos, cremors urinàries, erupcions...). La bona higiene personal regular (raspallar-se les dents, higiene íntima) ha de ser estricta, i es pot aconsellar l'ús de gel de mà hidroalcohòlic, especialment si també s'està duent a terme una teràpia immunosupressora. El registre de vacunació ha d'estar actualitzat. La vacunació pneumocòccica es recomana sistemàticament en pacients amb lupus, i també es recomana la vacuna de la grip, especialment en cas de teràpia immunosupressora o en cas d'embaràs planificat.

No hi ha cap mesura específica per a evitar l'ateroesclerosi accelerada, a part de deixar de fumar. Aquest risc és encara major quan la teràpia corticoesteroide s'associa amb altres factors que el promouen, com l'obesitat, el colesterol alt i/o la menopausa. És en aquests factors, possiblement associats entre ells, on cal saber com actuar en cas de necessitat (dieta, fàrmacs per abaixar els nivells de colesterol).

L'aprenentatge de totes aquestes mesures es pot adquirir durant les sessions d'educació terapèutica o concertant una visita amb un dietista. Finalment, la millor manera d'evitar els efectes adversos de la cortisona és utilitzar la dosi mínima efectiva, i fins i tot, aturar aquest tractament en cas de remissió, d'acord amb el seu metge. Cal evitar l'automedicació.