s'explica per diverses "causes", les quals es combinen com les peces d'un trencaclosques.

Aquestes "causes" són específiques en cada individu (factors immunogenètics) i també provenen del nostre entorn (factors ambientals).

Els orígens genètics del lupus

El lupus sistèmic no és una malaltia hereditària, sinó que hi intervenen factors genètics. Cadascun d’aquests factors, si els aïllem de manera independent, no són suficients per causar un lupus, excepte en casos molt rars. Per tant, el lupus sistèmic molt rarament es produeix de forma familiar. Aquestes peculiaritats genètiques no són, tret d’algunes excepcions, una anormalitat important d'un sol gen (com en una malaltia genètica com l'hemofília), sinó més aviat "originalitats genètiques".

Aquestes "originalitats" sembla que estan relacionades amb petites diferències (anomenades polimorfismes) que caracteritzen certs gens de la immunitat.

Quan aquests gens se sumen (d'aquí el terme "malaltia multigènica"), afavoreixen l'aparició d’alteracions en el sistema immunitari.

Els orígens ambientals del lupus

Els factors ambientals que poden provocar lupus també són bastant nombrosos, però cap pot provocar la malaltia per si sol. Sens dubte, es necessiten diversos factors ambientals (associats amb la interrupció genètica del sistema immunitari) per causar la malaltia.

Els factors ambientals més probables són els virus, com els de la mononucleosi infecciosa (virus d'Epstein-Barr), i diferents fàrmacs; així com, probablement, alguns factors tòxics (molt menys coneguts).

Altres factors importants, com la llum ultraviolada (del sol) i certes hormones femenines (estrògens) també hi intervenen. El tabac també augmenta el risc de desenvolupar lupus.

El lupus és una malaltia que es defineix com a multifactorial, ja que està relacionada amb la combinació de múltiples factors predisposants, immunogenètics i ambientals. Aquest origen multifactorial explica per què hi ha lupus de diferents gravetats, alguns dels quals poden començar en nens, i altres, en adults "ancians".