La síndrome antifosfolipídica (SAF) és un trastorn autoimmune caracteritzat clínicament per l'aparició de coàguls sanguinis o avortaments, i biològicament, per la presència d'anticossos contra els fosfolípids. Aquests anticossos activaran la coagulació i conduiran a l'aparició de coàguls sanguinis (trombosi), que es poden localitzar en tots els vasos del cos: artèries del cervell, ronyó, cor... o venes de les extremitats, coll, fetge... Depenent del tipus i lloc d’obstrucció del vas sanguini, els símptomes seran diferents (però el mecanisme és el mateix).

La SAF pot ser aïllada (anomenada SAF primària) o associada amb una altra malaltia autoimmune sistèmica, essencialment lupus (això s'anomena SAF associada).

En les dones embarassades, aquests anticossos poden obstruir els vasos de la placenta, tot reduint així els intercanvis entre la mare i el fill, i causar avortaments constants.

Mentre que és difícil fer desaparèixer els anticossos antifosfolipídics, és possible combatre’n els efectes, tot subministrant antiplaquetaris o anticoagulants segons quina sigui la situació. Aquests fàrmacs, quan es prenen tal com s’han prescrit, permeten dur a terme un embaràs normal.

Els anticoagulants s'han de prendre a llarg termini en el cas d’antecedents de flebitis o de coàgul arterial.

A part de l'embaràs, és important saber que, amb el lupus, la presència d'anticossos antifosfolipídics augmenta el risc de coàguls sanguinis. En aquest cas, els metges poden receptar sovint petites dosis d'aspirina com a mètode preventiu.

La hidroxicloroquina prescrita per al lupus també té efectes positius en el risc de coàguls induïts per la presència d'anticossos antifosfolipídics.