Sí. Una bona higiene alimentària (una dieta equilibrada) és necessària en totes les malalties inflamatòries, i fins i tot per a qualsevol persona! Com a punt de partida, l'anomenada dieta mediterrània proporciona beneficis que es demostren en diverses malalties reumàtiques. Aquesta dieta inclou un consum proporcionalment alt d'oli d'oliva, llegums, cereals, fruites i verdures, un consum de moderat a alt de peix, un consum moderat de productes lactis (principalment formatge i iogurt), i un baix consum de productes carnis. Sovint s'esmenten els beneficis d'una dieta específica per al lupus. En realitat, aquesta dieta pot tenir tres objectius diferents.

La dieta pot ajudar a controlar el possible excés de pes, i especialment, pot evitar el risc d'ateromatosi de les artèries, que és un problema significatiu en el lupus (fins i tot en absència d'obesitat).

L'ateromatosi és una malaltia de les parets dels vasos sanguinis, en part causada per anormalitats grasses (hipercolesterolèmia, hipertrigliceridèmia), però també per l'existència d'una malaltia inflamatòria crònica, com el lupus. Per tant, una dieta equilibrada hauria de permetre que els nivells de colesterol es normalitzin, evitant greixos animals "dolents" (mantega, nata, embotit), en benefici de greixos vegetals "bons" (oli d'oliva...). En alguns casos, el seguiment dietètic i mèdic és essencial.

La dieta pot tenir com a objectiu limitar els riscos relacionats amb la cortisona.

La dieta també pot tenir com a objectiu controlar el lupus, "reforçant" la resposta immunitària. Per això, s'han suggerit diferents punts de vista, però cap d'ells s'ha validat en el lupus. Algunes dietes recomanen l'exclusió d'un o més aliments. Certs aliments (productes lactis, greixos animals, gluten, cereals, etc.) podrien interferir en el sistema immunitari, modificant la flora del tracte intestinal. Encara que sembli que aquestes dietes milloren la situació, no hi ha proves científiques que ho demostrin. A més, l'exclusió prolongada d'aquests aliments pot provocar moltes deficiències dietètiques, i pot tenir conseqüències en la condició general i possiblement en els ossos (risc d'osteoporosi).

En casos rars, alguns pacients presenten manifestacions doloroses després de consumir certs aliments. Aquests podrien reflectir l'existència d'una reacció alimentària d'intolerància a determinats productes (principalment productes lactis o cereals). Aquesta reacció és sovint difícil de demostrar. Aquesta situació es pot discutir amb el seu metge, que pot demanar-li que exclogui els aliments sospitosos de la seva dieta durant 6 setmanes (prova d’aturada) i, després, reintroduir-los.

Es diu que el dejuni, possiblement combinat amb una dieta lacto-vegetariana, ajuda a reduir la inflamació, però aquest plantejament no té base en el lupus. A més, és perillós dejunar durant un temps prolongat, a causa del risc de deficiència de vitamines. S'han fet experiments científics per intentar modificar el comportament del sistema immunitari a través de l'absorció de diferents molècules amb l'objectiu d'induir una tolerància immunitària oral. De moment, no hi ha cap aplicació en el lupus.