El lupus neonatal és una complicació rara associada amb la presència de certs autoanticossos en la mare: anti-SSA (també anomenat anti-Ro) o SSB (o anti-La), que poden afectar el fetus o el recent nascut. De vegades, la mare presenta lupus o síndrome de Sjögren.

Aquests anticossos són capaços de travessar la barrera natural de la placenta, entre la mare i el fetus; i poden interaccionar amb certs òrgans del nen. Llavors, això causa:

Una erupció en el nadó que s'assembla al lupus cutani (d'aquí, el nom de lupus neonatal).

Un alentiment de la conducció elèctrica en el cor del fetus, anomenada blocatge cardíac congènit (BCC),que es produeix sense un defecte de naixement.

Més rarament, malalties hepàtiques o trastorns neurològics.

L'erupció neonatal remet espontàniament, ja que els anticossos anti-SSA de la mare són eliminats gradualment.

D'altra banda, l’alentiment de la conducció elèctrica del cor persisteix amb més freqüència i pot justificar la col·locació d’un marcapassos al cor del nen en la primera setmana de naixement.

És molt important especificar que el risc que es produeixi l’alentiment de la conducció elèctrica del cor és baix: l'1 % dels fills de mares que porten anticossos anti-SSA es troben en risc. Aquest risc augmenta fins al 15-20 % quan la mare ja ha tingut un fill amb aquesta disfunció.

En una pacient de lupus, la presència d'anticossos anti-SSA pot justificar el monitoratge del cor del nen per mitjà d’ecografies, especialment a principis i mitjans de l'embaràs.

El desenvolupament del lupus neonatal no pressuposa el desenvolupament d’un lupus en la infància o l'edat adulta.