Existeixen dues formes de lupus:

El lupus espontani, que es produeix sense factors inductors coneguts o identificats; i el lupus induït, causat per l’exposició a agents ambientals, incloent-hi alguns fàrmacs.

Pel que fa al lupus espontani, en distingim diferents formes:

que és una malaltia que pot afectar diversos òrgans o sistemes (pell, articulacions, ronyons, cor, vasos sanguinis...).

Probablement, aquestes diferències s’expliquen pel fet que el lupus no té només una "causa", sinó que és la conseqüència de diverses "causes" encara poc conegudes i que difereixen entre els pacients. La variabilitat de símptomes justifica per què cal que l’abordatge i el tractament del lupus s’hagi d’adaptar a cada pacient.

Què és el lupus induït per fàrmacs?

El lupus induït s’anomena així perquè el produeix l’exposició a agents mediambientals, com alguns fàrmacs. Llavors, es considera que el lupus ha estat "induït" per haver pres aquests fàrmacs. D’aquests medicaments, convé destacar-ne la doxiciclina (antibiòtic que es prescriu contra l’acne), sulfametoxazole + trimetropim (un altre antibiòtic), alguns antiepilèptics (carbamazepina), alguns fàrmacs antituberculosos, amb menys freqüència betabloquejants (fàrmacs antihipertensius), i els anti-TNF. La llista de fàrmacs potencialment inductors és molt llarga (veure pregunta 43). Generalment, la interrupció del fàrmac «inductor» comporta la desaparició bastant ràpida dels símptomes clínics de la malaltia.

Alguns agents mediambientals (en particular, el sílice), és probable que també promoguin l’aparició de lupus; fet que, en alguns casos, s’ha arribat a reconèixer com a malaltia professional (veure pregunta 12).