La cortisona és un fàrmac antiinflamatori excel·lent, però exposa a una sèrie de riscos anomenats "metabòlics", com la pèrdua muscular, l'osteoporosi i les "anomalies dels greixos" (dislipidèmia). Per combatre aquestes complicacions, són necessàries diverses mesures dietètiques.

Limiti els sucres ràpids (posar sucre al cafè o al te, dolços, pastissos...): no es privi de tot, però limiti els sucres absorbits ràpidament. Per exemple, pot menjar un producte de pastisseria un cop a la setmana.

Procuri una dieta proteica equilibrada per combatre el desgast muscular, i combini-ho amb activitat física regular.

Limiti els greixos animals (embotits, nata...), i reemplaci'ls per "greixos sans" (olis vegetals).

Eviti els sucres ocults (sucs de fruita, refrescos, pastisseria) i l’excés d'aliments de midó (pa, pasta, arròs, patates...) per reduir el risc de "dislipèmia" i, per tant, d’ateromatosi.

Segueixi una dieta baixa en sodi (en cas de dany als ronyons), però rica en potassi, perquè la cortisona en facilita l’eliminació. Pel que fa al pa, tot i ser ric en sucres lents, també conté sal. No es recomana utilitzar pa sense sal, sinó limitar el pa com a màxim a 4 o 5 llesques estàndards al dia.

Procuri una dieta rica en calci amb una ingesta adequada de vitamina D per limitar el risc d'osteoporosi (a més de fer activitat física). Normalment, la vitamina D es pot proporcionar a través de la dieta i la llum solar (perquè la pell la sintetitza amb l'efecte del sol). En el lupus, ja que sovint no es recomana l'exposició al sol, és millor considerar la suplementació de vitamina D (per exemple, 50.000 UI de colecalciferol cada mes almenys durant l'hivern). La ingesta recomanada de calci és de 1200 mg/dia, o 4 articles de productes lactis per dia. A més dels productes lactis i el formatge, rics en calci, però també rics en greix, determinades aigües minerals poden millorar la ingesta de calci. Algunes aigües són riques en calci (calci > 150 mg/l) i contenen molt poca sal (sodi entre 0 i 15 mg/l). Però vagi amb compte, algunes aigües són salades (Na >150 mg/l) o molt salades (sodi fins a 1700 mg/l) i això no es recomana quan es pren cortisona. En el cas de fer un tractament prolongat amb corticoesteroides, serà necessària una bona supervisió mèdica, incloent-hi preguntes per avaluar el risc de fractura òssia, un cribratge de la fragilitat òssia (per densitometria òssia) i, possiblement, en adults, un tractament mèdic preventiu de l'osteoporosi, sovint utilitzant una molècula de la família dels bifosfonats. Aquests medicaments ajuden a reduir el risc de degeneració òssia.