Quina és la funció del nostre sistema immunitari?

El sistema immunitari és una xarxa de cèl·lules que s'organitzen per defensar el nostre cos contra organismes externs, com els microbis. Aquesta defensa es produeix quan s’elimina directament l'agressor amb cèl·lules específiques (glòbuls blancs) que s'empassen l'intrús o que produeixen diferents substàncies de defensa com anticossos (sinònim d'immunoglobulines), enzims, citocines o pèptids antimicrobians. En algunes situacions, aquesta defensa fins i tot pot mantenir la "memòria" de la infecció, i així respondre més eficaçment a altres infeccions similars. Aquest principi de memòria del sistema immunitari és el que s'utilitza durant la vacunació i ens protegeix de bacteris, virus i altres microorganismes, com paràsits i fongs.

Com es forma el sistema immunitari?

El sistema immunitari existeix en tots els éssers vius i està format per dos nivells de defensa immunitària que tenen un paper complementari.

El primer nivell de defensa immunitària, la immunitat innata, està formada per teixits que fan una barrera com la pell o les membranes mucoses i les cèl·lules de la immunitat, com ara certs glòbuls blancs (glòbuls polimorfonuclears i monòcits). El paper d'aquesta immunitat és eliminar el microbi digerint-lo i provocant una reacció inflamatòria. Els constituents d'aquesta reacció inflamatòria (enzims, radicals lliures, citocines) contribueixen a l'eliminació de l'intrús. Un cop digerit, les restes del microbi s'utilitzaran per activar amb precisió les cèl·lules (limfòcits) del segon nivell de defensa immunitària. La immunitat innata té un efecte immediat, però no genera una memòria immunològica.

El segon nivell de defensa immunitària, la immunitat adaptativa, és específica i es basa en els glòbuls blancs anomenats limfòcits T i B. Aquests limfòcits, un cop educats, reconeixen específicament l'agressor o les seves restes; i després, responen adequadament per eliminar qualsevol intrús que hagi sobreviscut a l'acció del primer nivell de defensa immunitària. Llavors, cada agressor és eliminat per l'acció dels limfòcits T i per l'acció dels anticossos produïts pels limfòcits B. Durant la primera trobada amb l'agressor, la resposta dels limfòcits és bastant lenta en comparació amb la resposta d'immunitat innata, que és més immediata. No obstant això, en el cas de la pròxima agressió, la resposta dels limfòcits és molt més ràpida, intensa i duradora, atès que els limfòcits han mantingut la memòria de l'agressor. Aquesta memòria és la que ens protegeix després d'una vacunació.