Principal indicació en el lupus:

El tacrolimús (un inhibidor de la calcineurina) no està aprovat en el lupus sistèmic, però alguns experts reconeixen la seva eficàcia en el lupus amb afectació renal, sobretot en combinació amb Micofenolat de Mofetil.

Dosi

En general, de 0,10 a 0,30 mg/kg/dia en 2 dosis diàries, una hora abans o dues hores després dels àpats. Existeix una forma d'alliberament prolongat que permet una sola presa al dia (càpsules de 0,5 mg, 1 mg, 2 mg o 5 mg).

Principals reaccions adverses

- Nefrotoxicitat.

- Neurotoxicitat: tremolors, cefalees, parestèsies, agitació, ansietat, insomni... - Hiperglucèmia o, fins i tot, diabetis.

- Hiperglucèmia o, fins i tot, diabetis.

- Trastorns cardíacs, trastorns digestius, artràlgia, erupció cutània, anèmia, leucopènia o trombocitopènia, elevació de les transaminases...

Contraindicacions: Hipersensibilitat coneguda als macròlids, vacunes vives.

En cas d'embaràs: l'ús de Tacrolimús és possible en cas d'embaràs. No hi ha alternativa; no es recomana la lactància materna.

Interacció amb altres medicaments:

Alguns productes que poden interactuar amb el tacrolimús: antiàcid d'alumini/magnesi, ciclosporina, sirolimús, temsirolimús, ziprasidona, amilorida, espironolactona, cimetidina, danazol, nefazodona, etinilestradiol, metilprednisolona, hipèric o herba de Sant Joan, antifúngics azòlics (com itraconazole, voriconazole), inhibidors de la proteasa del VIH i del VHC (com nelfinavir, ritonavir, boceprevir, telaprevir), rifamicines (com rifampicina, rifabutina), certs medicaments anticonvulsius (com fenobarbital, fenitoïna).

Monitoratge:

- El Tacrolimús pot causar una condició que afecta el ritme cardíac (prolongació del QT). Es recomana un electrocardiograma inicial.

- Recompte sanguini, creatinina, transaminases, fosfatases alcalines, gamma GT, uricèmia i glucosa en sang regularment.

- Dosatge del fàrmac en sang: el tacrolimús es prescriu en les malalties autoimmunes amb un objectiu de concentració residual en sang total d'uns 6 a 8 ng/ml.