La diàlisi (del grec dia: travessar, i luein: dissoldre) també es denomina depuració extrarrenal i es practica generalment amb un ronyó artificial. Aquest procés terapèutic, temporal o permanent, elimina les toxines (urea, àcid úric) i l'aigua continguda en quantitats massa grans en la sang quan els ronyons ja no són capaços de mantenir l'equilibri entre aigua, sodi, potassi i calci. En general, el nombre de sessions de diàlisi i el temps emprat depenen del grau d'insuficiència renal. Aquest número sol ser de tres sessions per setmana, d'unes 4 hores de durada cadascuna. La diàlisi renal no sempre s'estableix d'una vegada per sempre, sinó que pot ser necessària de manera temporal, per exemple després d'una infecció.